Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Born- La Ribera’ Category

Al 1856, dos anys després que fossin derribades les muralles medievals que ofegaven la Barcelona antiga, Ildefons Cerdà va trucar a les portes de les cases per preguntar sobre les condicions de vida dels veïns de Ciutat vella. Són precisament aquestes conclusions tan eloqüents a les quals arriba (l’esperança de vida al barri del Born no arriba als 40 anys)les que expliquen el seu projecte de reforma i eixample per al pla de Barcelona, com a solució als problemes de la gran densitat i males condicions higièniques  de l’habitatge a Ciutat Vella.

ViaLaietana.linea

 

Un cop feta l’eixample, Barcelona es va quedar sense diners i de tots els projectes urbanístics higienistes que Cerdà havia projectat només la reforma de la via laietana, que suposava obrir una nova via que unís el carrer Pau Claris amb el mar, es va dur a terme.Com quedar patent aquesta reforma va arribar tard i malament. Les dificultats de la seva realització i la densitat dels edificis pantalla, que mantenien amagada la ciutat romana, no eren un bon punt de partida.

via laietana santa maria mar

L’operació que la va fer possible es va gestar el 1901 amb l’entrada a l’Ajuntament de Barcelona de regidors de la Lliga Regionalista, i amb el suport dels regidors republicans.
El sanejament de la zona va ser justament un dels objectius que van impulsar la seva obertura. Al costat d’aquest argument es van conjugar altres tres: la necessitat de connectar l’àrea urbana de la ciutat amb el port, escenari principal de l’activitat econòmica del moment; la voluntat de convertir-la en una àrea de negocis, i el desig de crear un centre històric monumental

De la visió higienista i humana que havia projectat Ildefons Cerdà es va passar a un projecte en el qual es prioritzava l’economia i el transit rodat.

Per construir la nova via laietana es va fer servir com a projecte urbanístic el pla baixeres aprovat formalment.

S’encarregà l’estudi de l’impacte de les obres sobre els seus entorns als arquitectes Lluís Domènech i Montaner(entre la plaça d’Antonio López i la plaça de l’Àngel),Josep Puig i Cadafalch (entre plaça de l’Àngel i el carrer Sant Pere més baix) i Ferran Romeu (entre el carrer Sant Pere més baix i la plaça Urquinaona).

via-laietana-Tabula rasa

La financiació del projecte de construcció de la via laietana  va venir per part del Banc Hispà Colonial que vendre bons a particulars per obtenir els fons per finançar els treballs. A part aquest banc es va endú  la seva corresponent comissió, el 50% dels beneficis de la venda dels solars expropiats. Expropiats per la Llei d’Expropiació Forçosa de 1879, amb l’article 29 modificat en 1904.

Es van derruir 270 edificis en total, 2000 vivendes i 10.000 persones es van quedar al carrer, sense que l’ajuntament tingués intenció d’ubicar-los en un altre emplaçament. És a dir els que es trobaven de lloguer s’anaven al carrer sense compensació ni ajuda alguna, a la vegada que a la  nova via s’aixecaven noves edificacions  i els propietaris podrien aconseguir una rendibilitat molt més alta.

FOTO-1_VIA LAIETANA (Medium)

Les obres van començar “oficialment” el 10 de març de 1908, quan el Rei Alfonso XIII, va donar un simbòlic cop de piqueta a un edifici del carrer Ample per donar inici a les obres (on actualment es troba l’edifici de Correus).

Aleshores a aquesta nova via la hi coneixia com a Gran Via A. Més tard i de la mà de l’ historiador Carreras Candi aquesta via  va rebre el nom de Via laietana en honor als primers habitants ibers de la zona, els laietans.

alfonsoXIII ceremonia comienzo obras reforma

L’obertura de la Via Laietana va suposar grans canvi als barris que ara ocupa, i en els seus habitants doncs van desaparèixer un total de  85 carrers.

calles desaparecidas en via leietana

La construcció de la via laietana va significar la remodelació de la zona, que va se dotada de clavegueram i túnels que posteriorment s’emprarien en la construcció del metro de Barcelona. L’ajuntament es va encarregar de desplaçar edificis emblemàtics com els del gremi dels calderers i sabaters o el claustre gòtic de Santa Mª de Jonqueres, que van ser transportats pedra per pedra fins a la plaça sant Felip Neri i l’ església de la Concepció a l’Eixample respectivament.

tuneles-Via-Layetana

La via laietana que havia de  complir la funció d’esdevenir un centre de negocis, es va convertir en la seu de corporacions empresarials catalanes con el Foment del Treball Nacional, l’edifici del l’arrendatària de Tabacs o la Caixa de Pensions.

Anuncios

Read Full Post »

Ben conegut pels barcelonins és el mercat dels encants vells o fira de bellcaire, un mercat situat a la plaça de les glòries i en el qual es poden trobar des de mobles antics,roba,antiguitats, etc… Potser menys conegut per la majoria dels barcelonins i barcelonines és que possiblement es tracti d’un dels mercats més antics d’Europa (algunes referències fixen el seu origen al segle XIV), i que la seva ubicació original no era aquesta sinó a l’actual carrer consolat del mar,al barri de la Ribera.

voltes_consolat

És allà on encara avui podem descobrir alguns dels arcs del que es va denominar les voltes dels encants i dels pintors. Aquest pintoresc carrer va ser construït al segle XIII i ja al 1365 va ser denominat com les voltes de la ribera del mar.

Anys més tard aquest carrer va passar a dir-se com la Volta dels Fusters. La nova denominació va venir motivada per l’ús del mateix, ja que els fusters del barri de la Ribera que treballaven a les drassanes utilitzaven aquella peculiar construcció per treballar a cobert.

Entre els segles XV i XVI s’esmenta el carrer com Voltes d’en Guayta. Alguns historiadors asseguren que el tal personatge era un simple propietari de la zona; d’ altres,sostenen la teoria que no es tractava d’un nom propi, sinó que feia referència a la possibilitat que des d’allà es realitzessin labors de vigilància  marítima.

via_laietana_Encants_voltes

I de la toponímia passem a l’ús. El nou edifici de la Llotja va propiciar que fos traslladat allí el mercat ambulant de roba i altres objectes usats. I per aquest motiu des de 1392 van passar a situar-se sota els arcs de les citades voltes, un recer perquè els comerciants posessin allí les mercaderies a cobert de les inclemències del temps. Està documentat que només set anys més tard va ser realçat el lloc amb l’ornament d’una font artística, rematada per un àngel de coure modelat per l’escultor Pere Ça Anglada i fos pel mestre campaner Pere d’ Olivella.
Aquella vistosa utilització, que per força havia de fer-se popular, justifica un nou rebateig: Volta dels Encants de Mar o simplement plaça dels Encants (documentada en 1611).

Un altre possible origen de la denominació volta dels encants va venir, motivada pel sistema de venda que s’emprava: “a l’encant”, és a dir, mitjançant el cant de la subhasta per adjudicar la mercaderia al millor postor.

En 1834 va sofrir un altre canvi de nom per l’actual carrer consolat.

Cap a mitjans del segle XIX aquella plaça ja acollia el mercat dels Encants, que no era gaire diferent dels actuals Encants Vells. Alguns botiguers continuaven aprofitant els porxos (ja coneguts com els voltes dels Encants) i d’altres aixecaven parades en la plaça mateixa. Igual que avui, s’hi venien majoritàriament trastos vells, encara que també s’hi podia trobar gènere nou. Hi havia a més un comerç molt important de llibres rars i de segona mà i també els confeccionadores de baguls i maletes. La proximitat d’aquest mercat al port i a l’estació de trens de França el feien molt actiu.

Al 1886 aquells “encants” van ser traslladats al Mercat de Sant Antoni, mentre que els llibreters van passar a la Rambla de Santa Mónica.

via_laietana_Encants

L’obertura de la Via Laietana al 1909 va comportar la desaparició de la plaça de Sant Sebastià que va allotjar el mercat dels encants i d’un llarg tram de cases que, tot i reformades durant el segle XIX, mantenien els porxos medievals D’ aquests només en resta una petita mostra en una placeta del carrer Consolat de Mar, restaurada el 1995-1996. En aquest amagat racó és troben, en angle recte, als antics porxos del segle XV  amb els porxos neoclàssics d’un edifici de mitjans  del segle XIX.

Els venedors és disgregarien per diferents punts de la ciutat, sobre tot per la part posterior dels Drassanes i cap al nou mercat de Sant Antoni (i els carrers dels voltants). Més tard, alguns d’aquests marxarien cap a la plaça dels Glòries.

Read Full Post »

Si en un extremo de Ciutat Vella encontramos una joya románica como es el monasterio de Sant Pau del Camp al otro lado del distrito encontramos también otra joya románica, que es la que da nombre al barrio de Sant Pere, Santa Caterina y la Ribera,se trata del monasterio benedictino de Sant Pere de las Puellas.

Este monasterio femenino fue fundado en el año 945 por los condes de Barcelona y consagrado por el obispo Guilará.En el mismo lugar donde se construyó el monasterio había existido en el siglo IX la iglesia de Sant Sadurní.

El monasterio tuvo un papel importante en la configuración del barrio que lo rodea, originariamente enclavado fuera de las murallas de Barcelona hasta que el rey Jaume I hizo construir las nuevas, que reseguían la actual ronda de Sant Pere y cerraban el barrio de la Ribera, derrocado parcialmente por las tropas de Felipe V después de la guerra de 1714. El desarrollo de la zona se vio favorecida por el apoyo de los condes y la presencia de la reguera condal, un curso de agua que facilitaba la actividad industrial.

SantPerePuellesBarcelona-ant1909

Los ataques de las tropas árabes de Almanzor, los incendios,las exclaustraciones y las desamortizaciones del siglo XIX marcaron el destino del templo. El 1873 fue derrocado, salvo la iglesia, que se convirtió en parroquia. Finalmente en el año 1879 la comunidad se trasladó a una nueva sede en Sarriá, en la calle de Anglí, donde permanece actualmente.

Durante la semana trágica del 1909, la iglesia sufrió un grave incendio y la Torre de los Pájaros, sobre el cimborrio, se hundió. La restauración de 1911 alteró la estructura de la iglesia. Durante la guerra civil, volvió a ser quemada. El año 1945, nuevamente restaurada, fue reconsagrada.

El actual conjunto monástico, sólo conserva la iglesia, reconstruida totalmente después del incendio de 1909. El original era una iglesia románica, de planta de cruz griega con ábside a la cabecera.En el transepto había un cimborrio sobre trompas sobre el cual se levantó en el siglo XIV un campanario cuadrado, denominado Torre de los Pájaros, se añadieron capillas y otros elementos constructivos, como un nuevo campanario el siglo XVIII.

El monasterio tenía un claustro de dos pisos correspondientes al siglo XII, románico, y al XIV, con arcos góticos, respectivamente. El claustro fue destruido, junto con otras dependencias, en el 1873, pero se conservan diez arcos góticos del siglo XIII que se encuentran en un parque de la ciudad de Terrassa. Del claustro románico se conservan tres arcos con capiteles esculpidos,que se encuentran en el Museo Nacional de Arte de Cataluña. Otros fragmentos se encuentran en una finca particular de Sant Antoni de Vilamajor y en el Museo Santacana de Martorell.

Santperepuelles_claustre

En 1911 se llevó a cabo una restauración por el arquitecto Eduard Mercader. Esta no gustó por el hecho de modificar claramente la estructura y la apariencia interna y externa de la iglesia, hasta el punto de hacerla muy diferente de la original. La actual planta es basilical, a pesar de que se puede identificar la parte original en forma de cruz, donde se conservan las columnas exentas románicas con capiteles corintios originales, algunas impostas de arco con relevos del siglo X (de la antigua capilla de Sant Sadurní) y las vueltas de cañón y el cimborrio del siglo XII. El ábside central es del siglo XV, pero la restauración le dio una apariencia románica. La fachada, es de un estilo ecléctico, es un muro que esconde los diferentes elementos que formaban parte, dándolos uniformidad, con grandes ventanales neogóticos, proyectados a partir de un ventanal del siglo XV, cegado, que había al muro del transsepto. Conserva la portalada de entrada original, también del siglo XV, con una escultura gótica de Sant Pere al tímpano.

Sant-Pere-de-les-Puelles_portic

Read Full Post »

El Fossar de les Moreres es una plaza de la ciudad de Barcelona, construida sobre la fosa común perteneciente a la adyacente basílica de Santa María del Mar.
Este lugar simboliza los caídos durante el asedio de Barcelona de 1714, en el marco de la Guerra de Sucesión Española. El motivo de que en este sitio se recuerde los defensores caídos de la ciudad de Barcelona es que durante el sitio del 11 de septiembre de 1714, muchos de los defensores muertos en combate fueron enterrados precisamente en este sitio.

Los orígenes del Fossar de les Moreres datan del siglo XII, cuando el párroco de la iglesia de Santa María del Mar, necesitado de un lugar cercano a su parroquia para enterrar a sus fieles, solicitó al potentado y burgués Bernat Marcús la donación de un terreno adyacente a la iglesia, que era de su propiedad. Marcús, después de meditarlo largamente, le cedió el solar, pero con la condición de que en el plazo máximo de quince días se debía haber enterrado en su solar algún feligrés de Santa María, ya que consideraba que si transcurrido dicho plazo el terreno no se había utilizado, no era tan necesario como el párroco pretendía. Transcurrido el plazo otorgado por Marcús sin que se produjera ningún fallecimiento, Marcús se dirigió a la iglesia para anular la donación realizada. Cuando llegó bajo las moreras que adornaban la plaza, un fulminante ataque al corazón acabó con su vida, siendo el propio donante quien inauguró el cementerio.

En la actualidad en la plaza del fossar de les moreres que se han construido diferentes casas a su alrededor, se encuentra una llama eterna inagurada en el año 2001,que arde contantemente en recuerdo de los mártires de 1714, y un poema de Frederic Soler,Pitarra en homenaje a los muertos.Este poema traducido en inglés y en francés y que está grabado sobre el monumento que acoge la llama dice lo siguiente:

” En la fosa de las Moreras
no se entierra ningún traidor,
hasta perdiendo nuestras banderas
será la urna del honor “

El antiguo cementerio fue empedrado con piedras rojas para simbolizar la sangre derramada por los defensores de la ciudad de Barcelona.

Fossar_de_les_moreres

Read Full Post »

Antiguas calles desniveladas, hostales, almacenes y colmados, tabernas, casas señoriales, objetos de la vida cuotidiana, pozos, el rec comtal ,restos de barricadas…Una ciudad sometida renace a la luz trescientos años después en el antiguo mercado del Born, donde el año 2001, durante las obras de adecuación de la que debia de ser la biblioteca provincial, aparecieron los restos de este antiguo tramo del barrio de la Ribera que fue mandado derribar por Felipe V.

Con las obras en curso y con la fecha de inaguración fijada para el próximo 11 de septiembre del 2013 el Born Centro Cultural supondrá un espacio excepcional para la ciudad de Barcelona.

Con miles de piezas encontradas en el yacimiento, maquetas y vídeos diversos se acabará con el tópico de la decadéncia catalana de los siglos XVI y XVII y se podrá descubrir la altísima calidad de vida cuotidiana de la sociedad barcelonesa de 1700 en los ámbitos de los interiores domésticos de la indumentaria, de la artesania, del juego, de la danza, de la música, de la lengua..

En la planta -1 se situará el yacimiento arqueológico propiamente.Se han desenterrado los restos de 60 casas y se han censado 35 oficios diferentes.
En la planta 0, a nivel de calle,sobre una pasarela que hará de mirador habrá una exposición permanente sobre la Barcelona de 1700 y otra sobre la ciudad industrial del siglo XVIII y un espacio de exposiciones temporales.

Read Full Post »

Construida en el siglo XII (1150) es una pequeña ermita románica que conserva parte de su exterior original con conjuntos de arcos ciegos iguales y contiguos.
Fue construida, con la financiación de Bernat Marcús,burgués barcelonés para un hospital y un hostal, en medio de huertas regadas con el agua de los pozos.

Es una capilla de una sola nave con bóveda de cañón, con un ábside probablemente semicircular eliminado el siglo XVIII. Sólo son visibles dos fachadas, porque las otras dos son adosadas a las casas vecinas y se han transformado en medianeras, pero las dos que se conservan están decoradas en la parte superior con frisos de arquillos bajo el alero. Como buena parte de los edificios antiguos de Barcelona, ​​está construida con piedra de Montjuïc.

Situada al lado del antiguo camino romano, (Vía Franca), que salía de la ciudad (actual calle Carders) hacia Francia. Siendo este el camino milenario de la salida por tierra y lo más importante de la ciudad es natural que se situaran todos los establecimientos dedicados a las comunicaciones: los correos a caballo, que tenían el centro a la capilla de Marcús ; los arrieros, los alhóndigas, depósitos de mercancías y dormitorios vez, y los hostales. Más tarde, a finales del siglo XIX, salían de esta vía (c / Carders) las diligencias que iban hacia el norte de Cataluña.
A su alrededor estaban los famosos hostales de la Flor del Lliri, del León, de la Masa, de los Caballos, de la Campana, del Estanyer, … en los que también pernoctaban barceloneses que por cualquier circunstancia se encontraban el Portal Nou cerrado y no podían entrar en la ciudad.

Su advocación a la Virgen de la Guía le valió ser elegida como local de la Cofradía de los Correos a Caballo, importante gremio que durante dos siglos hizo de Barcelona el centro del intercambio de correos entre la península Ibérica y el resto de Europa.

Read Full Post »

La Seca

La Seca es un edifici históric situat al carrer dels Flassaders del barri del Born, a dues passes del Museu Picasso i de Santa Maria del Mar, que des del segle XIV fins al segle XIX va acollir la Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó a la ciutat de Barcelona.

Ja fa uns anys, l’Ajuntament va adquirir aquestes instal•lacions i l’any 2009 convocà un concurs per a la concessió de la seva explotació com a equipament cultural. L’equip del Brossa Espai Escènic, al qual es va atorgar la concessió de La Seca, ha obert les portes l’any 2011. És un nou espai que disposa, entre d’altres serveis i ofertes, de dues sales de diferent format per a representacions escèniques, un espai d’exposicions, una biblioteca especialitzada, un bar/restaurant i una botiga/llibreria. El nou equipament cultural, a més, forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona per promoure la creació i producció cultural.

Read Full Post »