Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘La Barceloneta’ Category

Els inicis del segle XX van venir marcats per profunds canvis en molts sectors socials ,aquests també van arribar al sector educatiu amb nous models pedagogics.

La màxima de “mens sana in corpore sano” va portar a un grup de professors a proposar a l ‘Ajuntament de Barcelona l’obertura d’una nova escola a la platja de la Barceloneta de Barcelona, un lloc especial on nens i nenes junts,acudien a aprendre.

escola-del-mar-edificio

En aquella època, a Europa havien sorgit nous plantejaments educatius, com per exemple el mètode Montessori. Així doncs, de la mà del Patronat Escolar de Barcelona, la ciutat Comtal va acabar situant-se en l’avantguarda pedagògica europea, i l’Escola del Mar, convertint-se en un dels seus referents.
La situació de l’escola pública a principis del segle XX era lamentable. La falta de recursos i la falta de voluntat política per lluitar contra l’analfabetisme s’unien al costat de la falta d’edificis per a les escoles.
Davant aquest penós panorama, en 1914 l’Ajuntament de Barcelona va començar a considerar la qüestió escolar de vital importància,Així dos anys més tard es va crear la Comissió de Cultura que tenia entre els seus objectius impulsar la creació de noves escoles,establir un bon sistema sanitari per als nens i nenes que anaven a escola i buscar un responsable que cuidés i vigilés el sistema educatiu.

Barceloneta i Escola Mar 1929

La responsabilitat del sistema educatiu va recaure en Manuel Ainaud Sánchez, un barceloní, que llavors era president del Ateneu Enciclopèdic Popular.
Com a president del Ateneu, Manuel Ainaud va organitzar una intensa campanya en favor de l’escola pública a través de la premsa, impartint conferències en entitats obreres i dirigint manifestacions ciutadanes. La seva única preocupació,era una escola pública gratuïta i de qualitat.

La idea d’una escola prop del mar destinada a infants que, sense estar malalts, tenien una salut precària i és feia aconsellable una educació a l’aire lliure i a prop del mar ja s’havia plantejat altres vegades.

escmar_niños jugando
Impulsada segons els cànons de l’educació nova europea i l’educació activa, sorgeix l’Escola del Mar. A Barcelona ja existia una altra escola amb els mateixos principis, amb una situació també privilegiada i un nom igual de significatiu: l’Escola del Bosc, situada entre els arbres de la muntanya de Montjuïc.

L’objectiu era formar bons ciutadans L’escola era la societat ètica, culta i cívica en què és volia transformar Catalunya.. El seu lema: Aprendre a pensar, a sentir i a estimar.

Es treballava en una idea innovadora, de renovació constant, d’acostament a la realitat que envolta als nens, amb una àmplia visió del món. El seu eix era una formació integral dels alumnes, a través d’un ensenyament individual i participativa. La majoria de classes es feien a l’aire lliure, l’expressió corporal i la música tenien un paper molt important. A més, ja eren escoles mixtes.

El dia 26 de gener de 1922 es va inaugurar l’Escola del Mar, dissenyada per l’arquitecte Josep Goday.Es tractava d’un magnifica construcció en fusta desmutable,de tres cossos en forma de U oberta, de dos pisos, posats damunt de columnes de pedra que descansaven sobre un basament de ciment armat.

esco2_maqueta

Tenia una espaiosa platja pròpia,tothora animada pels infants, els quals es pot dir que hi desenrotllaven quasi totes llurs activitats.Amb unes escales llevadisses per a baixar a la sorra i una profusió de finestrals damunt el mar,donava la sensació,en visitar-la, d’un veritable vaixell.

El primer director de l’Escola del Mar va ser Pere Vergés, que va dirigir el centre fins que es va jubilar als 66 anys. Vergés va adaptar les normes de l’escola nova, amb la participació dels nens en activitats, com la biblioteca, el teatre de titelles o els escacs. A més, Pere Vergés i els seus mestres creien en els beneficis que tenia per als nens el contacte amb la naturalesa, l’aire i el mar, així com el paper importantíssim dels jocs.

Allà l’alumne era el protagonista del seu procés d’aprenentatge, aprenia activament a ser ciutadà. La responsabilitat, el govern, la gestió dels recursos i espais, estaven en mans dels alumnes; solament l’educació, basada a ensenyar a aprendre, estava en mans dels professors.

Els alumnes s’agrupaven en tres colors, blanc, blau i verd, els colors del mar, que actuaven com si fosin partits dins la república escolar.

escola-del-mar_haciendo deporte
Cada color escollia democràticament el seu president. Entre ells competien en concursos literaris, escacs, gimnàstica… per aconseguir punts. A més, l’exercici de les responsabilitats individuals i col·lectives (jardiner, cronista, meteoròleg, higienista…) també afectaven a la puntuació del color. El color que aconseguia més punts era l’encarregat de formar el Consell General, que era el responsable de la bona marxa de l’escola. A través de la responsabilitat en l’organització de l’escola, els alumnes s’ autodisciplinaven.

La netedat, la neteja i la higiene també eren factors molt importants.

escoladelmar_tumbonas
La biblioteca era l’esperit de l’escola, i cada vegada que es retornava un llibre s’havia de fer un resum explicant per què li havia agradat o no a qui ho va llegir.
Un dels eixos vertebradors eren les cròniques. Cada dia, els alumnes havien de fer una crònica de com havia esdevingut el dia i explicar els fets més rellevants. Un dels dies més importants i que un bon cronista no podia passar per alt era quan arribaven les primeres orenetes, símbol del bon temps i que aviat podrien banyar-se i jugar en l’aigua.
Un dels llocs preferits pels estudiants era la sala de música. Amb una gramola escoltaven a Mozart, Beethoven, Tchaikovsky entre d’altres.
Tenien una revista, Garbí, creada per pròpia iniciativa dels alumnes. Al principi s’escrivia a mà, però a causa de l’èxit i a la implicació dels alumnes, van aconseguir subscriptors i portar-la a la impremta.

Escola del Mar_basquet
I el record, més sorprenent: tenien una barca, amb la que sortien a fer algunes classes de geografia quan feia bon temps.

El 7 gener de 1938, en plena Guerra Civil espanyola, l’escola va ser bombardejada i destruïda per l’aviació italiana al servei dels colpistes franquistes, i es va haver de traslladar a Montjuïc, en un edifici on avui hi ha el Museu Etnològic. Van estar allà fins el 1948, quan va tornar a canviar d’ubicació en quedar-se petita.

escola del mar cremada
Després la escola és va traslladar al barri del Guinardó, on contínua en l’actualitat.

El franquisme va destruir també la forma pedagògica i escolar de la República, es van abandonar les idees innovadores i es va imposar la separació de sexes i una educació coercitiva, on l’Església catòlica va tenir un paper determinant.
Però davant això, Pere Vergés no va decaure i va seguir avanci, mantenint viu el seu somni, trampeando a les autoritats i als decrets sobre educació, tan contraris a la seva forma d’entendre la pedagogia.

Malgrat aquests canvis d’ubicació, l’Escola del Mar, sempre ha conservat la seva essència i l’esperit inicial. L’obra de Pere Vergés contínua vigent després de gairebé cent anys.

La seva nova llar va ser la muntanya del Guinardó, lluny del mar,en un edifici que havia estat una antiga residència particular,adquirida per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest edifici era l’antiga masia de Can Sors, i ha sofert moltes modificacions fins a esdevenir escola.

escola del mar 1948_genovaAvui dia al barri del Guinardó,cocnretament al Carrer Gènova 12 d’aquest barri tan poc mariner podem trobar-nos un gran recinte enjardinat que curiosament es diu “escola del mar”.

Una placa al costat a la platja de la Barceloneta,inaperciable per molts banyistes,recorda aquest passat de la Escola del Mar en aquest barri maritim de Barcelona.

escolamarplaca1

Anuncios

Read Full Post »

La Barceloneta, el único barrio barroco de la ciudad de  Barcelona y promovido por el Capitán general Marqués de la Mina, fue dibujado prácticamente con escuadra y cartabón a partir de su fundación el 3 de febrero de 1753. Fue la primera construcción de un conjunto unitario de viviendas de la ciudad.

Con las murallas que aprisionaban la ciudad y la Ciudadela al lado, las casas de la Barceloneta, que era un barrio bajo jurisdicción militar, se dibujaron bajas, de planta y un piso, y de dimensiones pequeñas puesto que las parcelas eran de 8,72 por 7,65 metros. En total unos 35 m2 por planta y unos  70 m2 por casa y con una entrada por 2 calles en principio a pesar de que se pudo cegar una de las entradas.

 Mapa_barceloneta-_ppios siglo XIX

                  Mapa de la Barceloneta a principios del siglo XIX

Se concibió como un barrio geométricamente uniforme (cada isla tenía 10 casas de10 por 10 varas) con calles cruzadas en ángulo recto que definían islas de casas que daban a dos calles, excepto en los extremos de isla, que daban a tres vías. Las calles tenían las mismas anchuras, una proporción de 10 varas

Los primeros edificios no podían tener altura para no entorpecer el fuego de los cañones defensivos de la Ciudadela. Por esto eran siempre plantas  bajas más un piso y sin azotea para que tampoco desde aquí se pudieran realizar disparos.

El aspecto exterior también tenia una estética similar en todos los edificios una puerta central y dos ventanas pintadas de verde una a cada lado de la planta baja. En el piso de arriba había dos ventanas y un balcón central, todo rematado con un pequeño frontón triangular en el centro.

casasbarceloneta

                        Evolución de las casas de la Barceloneta

Las casas de la Barceloneta han ido evolucionando a lo largo del tiempo. Todo y las transformaciones sufridas, en la mayoría de los casos se mantiene la base original del siglo XVIII sobre la cual se han ido levantando nuevos pisos.

En 1837 se autorizó la construcción de un segundo piso. Ya en el 1868 y una vez el barrio había perdido la jurisdicción militar se autorizó la construcción de un tercer piso o cuatro (en el caso de edificios nuevos).Finalmente en tiempos de la segunda república se llegaron a autorizar las cinco plantas.

casaporro

 Casa de la Barceloneta 1761

  La casa de la Barceloneta, antigua Casa del Porrón del 1761, que  tiene la singularidad de ser el último testigo de construcción de extremo de isla, es un claro ejemplo de como eran los edificios originales del barrio en  siglo XVIII. La finca ha mantenido su volumetría original todo y las transformaciones interiores. Es el último ejemplo de construcción tipo cabeza de isla, es decir con fachada  que da a tres calles.

Esta casa fue salvada in extremis por los vecinos de la Barceloneta y en especial gracias a la actuación de la asociación cultural Barceloneta + Historia  que consiguieron llamar la atención de la administración pública justo en el momento que los propietarios de la finca querían remontar un nuevo piso y así perder la estructura original de la vivienda.

Desgraciadamente todo y la labor muchos vecinos y asociaciones para conservar este patrimonio propio de la Barceloneta y único en la ciudad de Barcelona, la aborigen constructora y el hecho de que el ayuntamiento de Barcelona no haya concedido ningún nivel de protección patrimonial a estas casas de la Barceloneta, ha llevado a que en el año 2006 solo quedasen 13 originales.

Read Full Post »

La cooperativa obrera de la Fraternidad se fundó como tal el 1 de diciembre de 1879 siendo una de las cooperativas más antiguas de Cataluña .
El edificio de estilo modernista fue obra de Francesc Guardia, discípulo de Luis Doménech Montaner.

Después de diferentes ubicaciones, se trasladó definitivamente a su actual emplazamiento en la calle Santa Clara, número 8-12 .

Se decidió reformar la construcción original y Francesc Guardia Vial construyó el edificio actual que se convirtió en una de las construcciones modernistas más destacadas del barrio. La fachada se hizó con maón vista. La fachada de la tienda era de vidrio enmarcada por columnas dóricas, sobre las cuales destacaba un balcón soportado por carteles de maón.
El edificio se pensó para dar diferentes servicios a los socios,como la tienda de venta en la planta baja o una gran sala de actos en el primer piso, y también contenia una biblioteca, salas de reuniones y un café.

En la fachada principal, entre dos figuras femeninas,también puede verse dos manos entrelazadas dentro de un triángulo.Esta posición de las dos manos forman el saludo masónico en el primer grado de aprendiz.

La cooperativa funcionó hasta el año 1974. Posteriormente el local pasó a ser una oficina de La Caixa, mientras que el resto de planta se fue degradando poco a poco. En 2001 se recuperó como biblioteca pública para el barrio y se encargó la rehabilitación al arquitecto Josep Maria Rovira.

Read Full Post »

La Barceloneta

¿Sabías que La Barceloneta, barrio marinero por excelencia de Barcelona, era una isla separada de la ciudad?

Sí, este barrio se asentó sobre los terrenos ganados al mar desde el siglo XV, cuando se construyó el espigón del puerto (1474) y se generó una sedimentación lenta de tierras y arenas procedentes del Besós y del litoral adyacente alrededor de la la isla de Maians.Esta isla estaría situada aproximadamente donde hoy están las instalaciones de la estación de Francia.

¿Sabías que la primera piedra de la fundación del barrio se pusó el 3 de febrero del 1753 y que se puede ver la inscripción conmemorativa de obra?

Decubre también otros secretos escondidos en el barrio como la casa del dragón y la rana, la enigmática mano de piedra esculpida en una pared, los símbolos masónicos de la cooperativa La Fraternidad, el mascarón de proa de un barco conocido como el negro de la riba, la casa donde vivió Fernando de Lesseps, el constructor del canal de Suez,…etc.Estos y otros secretos se pueden descubrir en este barrio marinero.

Acompáñanos a descubrir los enigmas, curiosidades y la historia de la Barceloneta:

Ruta Barceloneta– monbarcino@gmail.com

Read Full Post »