Feeds:
Entradas
Comentarios

Posts Tagged ‘Via Laietana’

Al 1856, dos anys després que fossin derribades les muralles medievals que ofegaven la Barcelona antiga, Ildefons Cerdà va trucar a les portes de les cases per preguntar sobre les condicions de vida dels veïns de Ciutat vella. Són precisament aquestes conclusions tan eloqüents a les quals arriba (l’esperança de vida al barri del Born no arriba als 40 anys)les que expliquen el seu projecte de reforma i eixample per al pla de Barcelona, com a solució als problemes de la gran densitat i males condicions higièniques  de l’habitatge a Ciutat Vella.

ViaLaietana.linea

 

Un cop feta l’eixample, Barcelona es va quedar sense diners i de tots els projectes urbanístics higienistes que Cerdà havia projectat només la reforma de la via laietana, que suposava obrir una nova via que unís el carrer Pau Claris amb el mar, es va dur a terme.Com quedar patent aquesta reforma va arribar tard i malament. Les dificultats de la seva realització i la densitat dels edificis pantalla, que mantenien amagada la ciutat romana, no eren un bon punt de partida.

via laietana santa maria mar

L’operació que la va fer possible es va gestar el 1901 amb l’entrada a l’Ajuntament de Barcelona de regidors de la Lliga Regionalista, i amb el suport dels regidors republicans.
El sanejament de la zona va ser justament un dels objectius que van impulsar la seva obertura. Al costat d’aquest argument es van conjugar altres tres: la necessitat de connectar l’àrea urbana de la ciutat amb el port, escenari principal de l’activitat econòmica del moment; la voluntat de convertir-la en una àrea de negocis, i el desig de crear un centre històric monumental

De la visió higienista i humana que havia projectat Ildefons Cerdà es va passar a un projecte en el qual es prioritzava l’economia i el transit rodat.

Per construir la nova via laietana es va fer servir com a projecte urbanístic el pla baixeres aprovat formalment.

S’encarregà l’estudi de l’impacte de les obres sobre els seus entorns als arquitectes Lluís Domènech i Montaner(entre la plaça d’Antonio López i la plaça de l’Àngel),Josep Puig i Cadafalch (entre plaça de l’Àngel i el carrer Sant Pere més baix) i Ferran Romeu (entre el carrer Sant Pere més baix i la plaça Urquinaona).

via-laietana-Tabula rasa

La financiació del projecte de construcció de la via laietana  va venir per part del Banc Hispà Colonial que vendre bons a particulars per obtenir els fons per finançar els treballs. A part aquest banc es va endú  la seva corresponent comissió, el 50% dels beneficis de la venda dels solars expropiats. Expropiats per la Llei d’Expropiació Forçosa de 1879, amb l’article 29 modificat en 1904.

Es van derruir 270 edificis en total, 2000 vivendes i 10.000 persones es van quedar al carrer, sense que l’ajuntament tingués intenció d’ubicar-los en un altre emplaçament. És a dir els que es trobaven de lloguer s’anaven al carrer sense compensació ni ajuda alguna, a la vegada que a la  nova via s’aixecaven noves edificacions  i els propietaris podrien aconseguir una rendibilitat molt més alta.

FOTO-1_VIA LAIETANA (Medium)

Les obres van començar “oficialment” el 10 de març de 1908, quan el Rei Alfonso XIII, va donar un simbòlic cop de piqueta a un edifici del carrer Ample per donar inici a les obres (on actualment es troba l’edifici de Correus).

Aleshores a aquesta nova via la hi coneixia com a Gran Via A. Més tard i de la mà de l’ historiador Carreras Candi aquesta via  va rebre el nom de Via laietana en honor als primers habitants ibers de la zona, els laietans.

alfonsoXIII ceremonia comienzo obras reforma

L’obertura de la Via Laietana va suposar grans canvi als barris que ara ocupa, i en els seus habitants doncs van desaparèixer un total de  85 carrers.

calles desaparecidas en via leietana

La construcció de la via laietana va significar la remodelació de la zona, que va se dotada de clavegueram i túnels que posteriorment s’emprarien en la construcció del metro de Barcelona. L’ajuntament es va encarregar de desplaçar edificis emblemàtics com els del gremi dels calderers i sabaters o el claustre gòtic de Santa Mª de Jonqueres, que van ser transportats pedra per pedra fins a la plaça sant Felip Neri i l’ església de la Concepció a l’Eixample respectivament.

tuneles-Via-Layetana

La via laietana que havia de  complir la funció d’esdevenir un centre de negocis, es va convertir en la seu de corporacions empresarials catalanes con el Foment del Treball Nacional, l’edifici del l’arrendatària de Tabacs o la Caixa de Pensions.

Anuncios

Read Full Post »

 

En 1214 el obispo de Barcelona, Berenguer de Palou, impulsó la fundación de un monasterio de benedictinas en Sabadell (Sant Vicenç de Jonqueres). En 1234 el cenobio se incorporó a la orden de Santiago. Más adelante se gestionó su traslado a Barcelona.

En 1270, Jaume I hizo donación de unos terrenos en la ciudad, donde las monjas venidas de Sant Vicenç levantaron un monasterio, que en 1273 ya estaba ocupado. Parece que el lugar no era el adecuado y Jaume II efectuó una nueva donación de terrenos en 1293, donde se levantó el nuevo monasterio, que empezó a tener actividad en el año 1300. Esta nueva ubicación es la que tuvieron hasta el siglo XIX.

La comunidad estaba, básicamente, formada por hijas de la nobleza. Dentro del monasterio se mantenía un cierto estatus social; se disponía de lugares de vivienda, mayoritariamente de propiedad, donde se agrupaban por parentesco o afinidad, con novicias que recibían educación junto a las monjas profesas. Como hecho, al menos curioso, las monjas podían tener esclavos, con la oportuna autorización. Las normas de la comunidad eran muy relajadas en relación con lo que era habitual en otros establecimientos. Más adelante estas normas se endurecieron. En la

En 1697 el convento fue víctima de un bombardeo y fue necesario llevar a cabo importantes obras de reparación, hecho que se repitió en el asedio de 1714. Como en tantos otros establecimientos, el siglo XIX trajo la decadencia y cierre del monasterio. En 1808 entraron los franceses, que echaron a la comunidad, que se dispersó. En 1814 se ordenó la restitución de la situación, pero ésta no se llegó a hacer efectiva nunca. Desde la época de los franceses el lugar se utilizó como hospital militar, función que se mantuvo posteriormente. En 1868 se ordenó su demolición y el traslado de la iglesia y el claustro a la nueva parroquia de la Concepción, creada en 1871. La iglesia se trasladó sólo cambiando de lugar la puerta de entrada, que antes estaba en el lateral y en la nueva función, a los pies de la nave; se añadió el campanario de la desaparecida iglesia de San Miguel. El claustro también se trasladó, aunque reducido en sus dimensiones.

El monasterio de Jonqueres ha desaparecido completamente en su ubicación original. Su iglesia era de una nave única, con capillas laterales y ábside poligonal. Se levantó entre los años 1318 y 1448, fue reconstruida tras el bombardeo de 1697. El claustro rectangular era de grandes dimensiones (con galerías de 21 y 12 arcos) y con dos pisos, lo que hace un total de ciento treinta y dos arcos góticos. Fue comenzado en época de Pedro el Ceremonioso, que en 1366 hizo una donación para empezar la obra. Había otro patio. Alrededor de estos dos espacios se encontraban las construcciones monásticas y particularmente las casas que servían de residencia a las religiosas. También disponían de lugares comunes, como el refectorio, pero se utilizaba en contadas ocasiones.

Read Full Post »